Idees per a planificar i revisar un text descriptiu

Al següent PPT hi trobareu algunes idees i recursos per  treballar a l´aula la planificació i revisió dels textos descriptius emprant organitzadors gràfics, bases d´orientació i rúbriques.

Les rúbriques i bases d´orientació provenen de l´IES Badia del Vallès, a través de  la professora Neus Sanmartí que ha estat la seva formadora aquests últims cursos.  La lectura de l´article on expliquen el seu procés de millora a través de la formació és imprescindible i estimulant. 

Pel que fa als textos descriptius, trobareu més  idees i materials a PINTEREST.

Avaluació de la competència escrita a les proves diagnòstiques

Si  les proves d´avaluació diagnòstica de 4t d´ESO de la competència escrita avaluen  tant aspectes de fons (coherència, cohesió, adequació, variació),  com de forma, per què a les classes destinam la major part del temps a treballar aspectes formals (presentació, ortografia, morfosintaxi)?

Imatge: Criteris de correcció de les Proves de 4t d´ESO a Catalunya.

PISA mostra un camí. Els alumnes han de gaudir d´escriure. Els ha de fer falta escriure igual que els ha de fer falta llegir. Escriure en parella, de manera individual o cooperativa, però escriure amb textos propis, originals i creatius, científics o narratius, impresos i electrònics, continus, discontinus, mixtes o múltiples,  i llegir-los junts, parlar-los, dibuixar-los, representar-los, emprar-los per aprendre… amb un únic objectiu: tenir pensament propi, enfortir les habilitats de pensament crític i creatiu que són a la base de tots els aprenentatges.

Aquí, algunes idees per a la primera fase. La planificació dels textos

En altres posts, materials per les fases 2 (produir) i 3 (revisar)

Rúbrica d´expressió escrita (textos impresos i electrònics)

La major part de CCAA estan demanant als centres elaborar llistes i llistes  d´indicadors d´avaluació que després ningú sap con gestionar  tal com venim denunciant en aquest bloc (veure l´opinió d´Ana Basterra, Alberto Navarro, Guida). Per què no es mostra als centres com empaquetar els indicadors en rúbriques? per què no es brinden als centres models de rúbriques ben fetes?. Han hagut d´ésser els centres mateixos que han  dissenyat les seves a partir de les CB, com ho va fer fa uns anys el Col·legi Montserrat de Barcelona. En aquest article publicam algunes de les rúbriques que durant aquest curs 2011/12 hem dissenyat, aplicat i avaluat perquè ha estat una feina laboriosa i lenta que  si la  compartim facilitarà l´avanç. Agraïríem qualsevol resposta d´altres centres que estiguin en el mateix procés.

Com hem elaborat la rúbrica?

Rúbrica d´avaluació de l´expressió escrita (textos impresos y electrónicos)

Revisada per Neus Sanmartí.  Inclou els  indicadors derivats dels  criteris d´avaluació i continguts curriculars més els descriptors de la competència. Cliqueu-hi damunt per veure el google docs complet.

A partir d´aquesta rúbrica els centres han elaborat, aplicat i avaluat les seves.

1) Per als diferents nivells educatius. Rúbrica de 1r cicle. Escola d´Es Migjorn (Menorca).  Base d´orientació per Educació Infantil sobre comprensió-expressió oral, de l’Escola d´Es Castell (Menorca).

2) Per a cada tipologia textual. Rúbrica de textos descriptius. Cristina Carreras, Escola Lledoner (Granollers). La part superior és específica de la tipologia textual, i a la part inferior hi hem recollit els ítems de l´expressió escrita en general.

La mayor parte de CCAA estan pidiendo elaborar listas y listas de indicadores de evaluación que luego nadie sabe como gestionar, tal como venimos denunciando en este blog (Ana Basterra, Alberto Navarro, Guida). ¿Por qué no se enseña a los centros cómo empaquetar indicadores en rúbrica? ¿Por qué no se nos brindan modelos de rúbricas bien hechas?. Han tenido que ser los mismos centros los que han diseñado las suyas a partir de las CCBB, como lo hizo el Col·legi Montserrat de Barcelona. En este artículo publicamos algunas de las rúbricas elaboradas durante este curso   2011/12 porque ha sido una tarea laboriosa y lenta que si la compartimos nos permitirá avanzar. Por tanto, agradeceremos cualquier respuesta de otros centros que estén en el mismo proceso. 

¿Cómo hemos elaborado la rúbrica?

Rúbrica de evaluación de la expresión escrita (textos impresos y electrónicos)

Revisada por Neus Sanmartí.  Incluye los indicadores derivados de los Criterios de evaluación y contenidos más los descriptores de la competencia. 

A partir de ésta, los centros han disenyado, aplicado y evaluado las suyas. 

1) Para los diferentes niveles educativos. Rúbrica de 1r cicle. Escola d´Es Migjorn (Menorca).  Base de orientación para  Educación Infantil sobre comprensión-expressión oral, de l’Escola d´Es Castell (Menorca).  

2) Para cada tipologia textual. Rúbrica de textos descriptius. Cristina Carreras, Escola Lledoner (Granollers). La parte superior és específica de la tipología textual, y en la parte inferior se han recogido los ítems correspondientes a la expresión escrita en general.  

¿Cómo evaluar las CCBB? De las CCBB al informe de notas

Una de las ventajas de ir de aquí para allá es poder contrastar  los diferentes enfoques entre las Comunidades Autónomas y entre centros (dentro de las mismas CCAA)  a la hora de evaluar CCBB (unos evaluan por materias, otros por  CCBB y otros por ambas). Unas diferencias que a veces responden al desconcierto y otras a una profunda reflexión para adaptar las CCBB al propio contexto. En este último caso, todos conocemos centros que  han optado por evaluar sólo las CCBB, considerando que la  evaluación por materias ya está integrada en ellas (opción 2 en el PPT) junto a otros que han decidido evaluar sólo por materias/àreas (opción 3), relacionando antes las CCBB con las materias/àreas. Las dos opciones tienen sentido en función de diferentes procesos. En el primer caso son centros que  llevan años trabajando por proyectos interdisciplinarios. En el segunto, están justo lanzándose.

En contraste con ellos, en algunas CCAA,  la Administración educativa está pidiendo a los centros la cuadratura del círculo (opción 1 en el PPT): evaluar materias  y competencias a la vez.  En el siguient PPT se han recogido ejemplos de las tres opciones junto a un análisis, que viene a defender que la centralización educativa,  el café para todos, no es la solución para realidades tan diversas.

En relación a la propuesta de evaluar CCBB y materias a la vez, tiene el inconveniente de mantener el trabajo por áreas, con lo cual las CCBB ligadas al trabajo interdisciplinario y cooperativo quedan en segundo término. Además,  la autoregulación resulta casi imposible. Si en primaria los alumnos tienen unas 16 UD al mes, NO EXISTE TIEMPO MATERIAL  para que se auto y coevaluen en todas las competencias metidas en todas las áreas.

¿Todas las CCBB en todas las áreas? ¿Es práctico evaluar la CTID en todas las áreas cuando es una CB transversal que sirve para coser las áreas entre sí a través del tratamiento de la información?. Las CCBB llevan a la interdisciplinariedad (6 CCBB son transversales, entre ellas la CL, CM, CTID….).

¿No es más sencillo para los centros que empiezan, decidir qué CCBB se trabajan de forma transversal a través de proyectos o tareas interdisciplinarias y cuáles se trabajan directamente a través de tareas breves? ¿O elegir trabajar directamente por situaciones? Aunque suponga remover horarios. ¿No les sería más útil hacer las rúbricas de cada CB y decidir en qué situaciones las van a aplicar y que protocolos van a usar? ¿No sería más lógico seguir el rastro de los centros que llevan años reflexionando sobre el asunto?

Seguirles serviría para comprender mejor la relación entre las CCBB  y los contenidos y criterios de evaluación.

Com dissenyar una tasca?

Com dissenyar una tasca?

¿Cómo diseñar una tarea? . 

Tipus de tasques. Tasques breus i tasques complexes.

Tipos de tareas. Tareas breves y tareas complejas. 

Clicar sobre la imatge per accedir a un PPT de google docs

El Departament publicarà els continguts clau per treballar les CB

Una de bona. La Dir. Gral d´Educació Secundària (Teresa Pijoan) ha creat un grup de treball coordinat per Jaume Sarramona, professor de l´UAB que a finals de curs publicarà els continguts clau per treballar bé les CB a l´aula.  El grup està format per docents, professors universitaris i tècnics del Departament… tècnics?  hi deu haver inspectors?. El vídeo aquí.

Una de trista. Quan va venir a Andalussia el passat juny,  Andreas Schleicher,  el director de PISA va advertir que el problema principal del nostre currículum era l´excés de continguts. Un fet sobre el que els professors fa temps que alerten sense que des de l´Administració fins ara ningú hagués mogut un dit, cinc anys després de la LOE.  El currículum actual és un malson pels mestres, no només perquè hi ha massa continguts, estan fragmentats, i  es repeteixen a diferents matèries i cursos sinó perquè les CB s´hi han afegit com un pegat, fet que dificulta  integrar la transversalitat que les CB demanen i treballar a partir de situacions o problemes complexos si abans els centres no dediquen temps (ai, el temps!) a definir els continguts clau.

Una d´esperançadora. L´IES de Sils (Girona) no només s´ha adelantat a l´Administració, sinó que ho ha aplicat i ha obtingut uns excel·lents resultats. Una feina que els ha duit 16 anys i que ha suposat transformar les 22 UD mensuals que ha de fer un alumne en una de sola on s´hi han integrat les diferents matèries. Cada mes, un sol projecte interdisciplinari.  A la seva web s´hi troba el procés seguit. 

Actualment a Menorca dos centres estan fent el mateix procés. L´Escola pública de Sant Lluís (infantil i primària) i l´escola concertada dels salesians de Ciutadella (primària i secundària). La sensació que comparteixen és que s´està avançant per fer que el centre del currículum siguin els alumnes i no els continguts.

Resumen castellano

La Dir. Gral  d´Educació Secundària (Teresa Pijoan) ha creado un grupo de trabajo coordinado por Jaume Sarramona, profesor de la UAB que a finales de curso publicará los contenidos clave para trabajar bien las CCBB en el aula  . El vídeo aquí.  Otros centros en Catalunya ya se habían adelantado, como el IES DE SILS  (GIRONA). Actualmente en Menorca están siguiendo este mismo proceso dos centros. 

El compromís amb la lectura

La celebració del proper Congrés de Leer.es Motivos para leer, compromiso con la lectura, servirà per difondre el sòlid  Marc PISA sobre la CL 2009 on es destaca el compromís amb la lectura com a  factor clau no només per accedir a tots els aprenentatges sinó per a construir la pròpia identitat, tal com també  es destaca a  les Orientacions per a la millora de la Comprensió lectora i l´expressió escrita de Catalunya.

Què és el compromís amb la lectura?. Cliqueu sobre la imatge per accedir al següent PPT-resum del Marc Pisa sobre la C.Lectora 2009.

Per què la CL i la CTID són fonamentals per millorar l´aprenentatge dels alumnes?

Resum del PPT:

Per què són fonamentals la CL i la CTID?

• Perquè tal com s´afirma al Marc PISA sobre la Competència Lectora, la lectura, tant amb textos impresos com electrònics,  és la base de tots els aprenentatges en les diverses matèries i la base del desplegament de les altres CB.
• Perquè la lectura aporta enriquiment personal i formatiu, intervé en la formació del pensament, fomenta la creativitat  i permet comunicar-se millor.
• Perquè llegir en un món global, complex i infoxicat, suposa saber accedir, valorar i gestionar bé la informació per transformar-la en coneixement, i això no es pot fer sense les TIC-TAC. Com diu Martínez Aldanondo, és un greu error confondre Informació= experiència aliena, amb Coneixement= experiència pròpia. 
• Perquè llegir avui, a l´Era de la Distracció, és una eina imprescindible per tenir la capacitat d´aprendre tota la vida i exercitar la voluntat.

Per on començar?

A la major part de centres hi ha moltes ganes de treballar per aconseguir que els alumnes aprenguin millor i per tenir sensació d´avanç professional. Però al mateix temps hi ha dubtes sobre per on i com començar la millora.

Per on començar?.

• Per a Chris Kennedy (superintendent-coordinador de les escoles del districte de  West Vancouver a Canadà) els factors claus són l´Avaluació (autoregulació), la Metodologia (Inquiry, investigar a partir de preguntes) i la CTID (Technology).
• Per a Neus Sanmartí, la millora depèn de quatre elements, Comunicació, Organització, Continguts i Avaluació, que a les Illes anomenem humorísticament la COCA, en contraposició a la COCU (Concreció Curricular) que ens demanen els inspectors.
• Per a Peter Senge, el factor clau és comptar amb una Organització que promogui l´autoavaluació de la tasca docent perquè  La capacitat de qüestionar-se a sí mateixes és el que fa evolucionar les organitzacions. (les seves 5 disciplines: Domini personal, models mentals, visió compartida, aprenentatge en equip, i pensar en sistemes).

Per acabar-ho d´arreglar,  les respostes de les  diferents administracions educatives tampoc han estat unívoques. Mentre a algunes CCAA s´han fomentat l´elaboració de Plans de Millora relacionats  amb la CL i la CTID, en altres l´accent s´ha posat sobre millores curriculars i organitzatives a través de l´elaboració de la CoCu, les programacions didàctiques o les d´aula.

En què quedem idò?

Una bona resposta és la que dóna Richard Elmore, professor de la Harvard School of Education,  a Instructional rounds in education. (Harvard University Press, 2009), on defensa que comencis per on comencis, centra´t en allò que passa a l´aula. Què fa l´alumne, què fa el mestre, quina és la tasca, i que ell anomena  l´Instructional Core. Entre altres motius, perquè a allò-que- passa-a- l´aula és a l´únic lloc on els elements curriculars i organitzatius anteriors s´hi donen alhora.

1ª setmana. Llistes per a la coavaluació docent

Aletvina Khabibova

L´ús de les llistes d´auto i coavaluació per a docents (checklists) durant la 1ª setmana de classe és molt útil per compartir estils i crear un bon clima.  El procés és:

El uso de las listas de auto y coevaluación para docentes durante la 1ª semana es muy útil para compartir estilos y crear un buen clima. El proceso es: 

1. Dissenyar objectius i activitats per les primeres setmanes de classe.
2. Elaborar una llista d´autoavaluació a partir de les de baix.
3. Aplicar a l´aula.
4. Establir un horari per observar-nos uns als altres i coavaluar-nos, ni que sigui 15 min.

Ja us contarem l´experiència dels centres que ho estan fent ara mateix.

1. Diseñar obj y actividades para las 1as semanas 
2. Elaborar lista de evaluación docente. Establecer horario coevaluación. 
3. Aplicar en el aula
4. Coevaluarnos y autoevaluarnos con una de estas listas (abajo) o crear una propia. Ya os contaremos la experiencia de los centros que lo están aplicando ahora

Llista d’autoavaluació de la Xarxa de CB

Lista de autoevaluación de la Xarxa de CCBB de Catalunya

Dir. Gral. Ed Bàsica i Batx de Catalunya. Sobre estratègies d´ensenyament/aprenentatge i la CAA. Primer hi ha una introducció i després una llista d´avaluació i un qüestionari molt complet!.

Dir. Gral. Ed Bàsica i Batx de Catalunya. Estrategias de enseñanza/aprendizaje y uso de la CAA. Consta de: introducción, lista de autoevaluación y cuestionario. 

Indicadores de evaluación para el profesorado

Delegación Territorial de Educación de Soria. Modelo de evaluación de la práctica de la función docente. Indicadors elaborats conjuntament per part dels directors dels centres públics i la Delegació Territorial…. a veure si n´aprenem un poc!

Llista d´autoavaluació per al mestre

(primera setmana de classe)

1. Tenc entusiasme?
2. L´organització  facilitarà l´aprenentatge cooperatiu?
3. He preparat dinàmiques per crear un bon clima d´aula i per conèixer-nos millor tant mestre-alumnes com alumnes-alumnes?
4. La CL i la CTID estaran integrades dins totes les àrees?
5. Compartirem les expectatives del curs?
6. Puc resumir en 5 paraules allò més important que aprendrem?
7. Saben com seran avaluats? Fomentaré una avaluació formadora? Diversificaré les eines d´avaluació?
8. Transformaré els continguts en tasques contextualitzades? Com ho faré per recollir els punts de vista dels alumnes?
9. Parlarem sobre com ha de ser l’estructura d´una classe perquè els alumnes tenguin ganes de tornar?
10. Iniciarem el camí per definir el PLE personal dels alumnes i lligar-lo amb el seu portafoli?

Adaptació de Guida Al·lès a partir de: University of Nebraska, The most important day. Starting well.

1. ¿Tengo entusiasmo?
2. ¿La organización del aula facilitará el aprendizaje cooperativo?
3. ¿He preparado dinámicas para crear un buen clima y para conocernos mejor tanto maestro-alumnos como alumnos-alumnos? 
4. ¿La CL i la CTID estaran integradas en todas las áreas?
5. ¿Compartiremos las expectativas del curso?
6. ¿Puedo resumir en 5 palabras lo más importante que aprenderemos?
7. ¿Los alumnos saben cómo serán evaluados? ¿Fomentaré una evaluación formadora?
8. ¿Diversificaré los instrumentos de evaluación?  
9. ¿Transformaré los contenidos en tareas  contextualizadas? ¿cómo recogeré los puntos de vista de los alumnos?
10. ¿Acordaremos la estructura de las clases para que los alumnos tengan ganas de volver? 
11. ¿Definiremos el PLE de los alumnos ligado al portafolio?

Adaptació de Guida Al·lès a partir de: University of Nebraska, The most important day. Starting well.

10 estratègies per matar la motivació de l´alumnat. 

Resum extret de Fran Iglesias: 

1. Empra només el llibre de text perquè creguin que el coneixement és limitat.
2. Posa-lis les presentacions de l´editorial per fer la classe  entretinguda amb les TIC.
3. Dóna-lit tot roegadet perquè l´aprenentatge no sigui un repte.
4. Avalua´ls amb exàmens, no importa que s´oblidin al cap de poc, així no tindran l´estúpida idea de que els coneixements s´interrelacionen.
5. Demana-lis feines de COPIAR-AFERRAR. Que els faixin a ma perquè els hi costi esforç, i que no vagin a Google amb preguntes de recerca.
6. Posa-lis molts deures, no sigui cosa que els hi sobri temps per pensar.
7. Explica els continguts de forma descontextualitzada, no sigui cosa que se´ls desperti l´interès.
8. Ignora allò que ja saben, que ja els interessa, allò que succeeix al món. Que sàpiguen qui comanda aquí.
9. Prohibit fer feina amb projectes i menys interdisciplinaris.
10. Ignora la psicopedagogia, que són botxeries. Tu ja vas anar a escola i ja saps com va la cosa.

¿Cuál seria tu lista? Quina seria la teva llista?

70 ideas para la primera semana de clase

70 Ideas para las primeras semanas de clase.

Google docs  compartido. Editable e imprimible. Se agradecerán aportaciones y nuevas ideas.

Aquí, un resumen del google docs en forma de cómic:

View this document on Scribd

Para ampliar: 

Más dinámicas en  la wiki de Recursos d´Educació Intercultural.

Directorio de webs con dinámicas de grupo. 

Recursos para  preparar la reunión de padres i madres de principio de curso