Este vídeo muestra la experiencia del CEIP Sant Lluís (Menorca) trabajando en proyectos matemáticos interdisciplinarios. Llevan 13 años investigando cómo ensenyar mejor las matemáticas a través de un seminario que dirigía Carles Gallego y que continua funcionando. No son conocidos, pero oírles hablar es un delicia didáctica. Son expertos en utilizar el diálogo pedagógico para hacer visible el pensamiento del que aprende, sea el maestro o el alumno.
No han deixat d´aprendre. Aquests tres darrers anys han fet un pas més, aprofundint també en els models científics que sostenen les preguntes conductores, amb l´objectiu de treballar millor la interdisciplinarietat dels projectes, a través d´una formació en la que he tingut la sort de participar juntament amb un equip directiu expert que marcava les línies a seguir. En aquest cas, la mestra és n´Anna García i el director era en Nando Pons Fanals. Un director pedagògic, o sigui, enfocat a millorar la forma d´ensenyar més que un director burocràtic. Quan un mestre inicia un PBL compta amb el suport d´un equipet que l´ajuda a centrar la pregunta i a formular-lo tenint en compte el model científic que el podrà enriquir amb continguts clau. Per a tots els que us interessi aprofundir en els models científics recoman llegir:
Sanmartí, Neus: Orientacions per l’elaboració del currículum de ciències naturals Encara que està escrit per secundària, és el millor referent actual, perquè no n´hi ha cap de publicat per primària que englobi tots els models. Els de primària són parts de tesis o investigacions però van model a model.
Com funciona un molí fariner? Foto: Molí de Sant Lluís (Menorca)
¿Com seria el currículum si el dissenyessin els estudiants? Com serien les classes? Aquí s’explica como funcionen els instituts públics de la xarxa de THE INDEPENDENT PROJECT de Estats Units. (ciutats on està implantat)
Vegeu com ho expliquen els mateixos alumnes de l´IES Monument Mountain de Massachussetts (EUA) (vídeo subtitolat)
L´horari està dividit en 4 tipus d´activitats:
1) Investigació individual (PBL) sobre una pregunta (de ciències naturals o ciències socials). Dura una setmana i hi dediquen el matí sencer de la setmana 2 a la setmana 9. Cada alumne investiga una (màxim dues) preguntes. Els dilluns trien la pregunta i els divendres fan la seva explicació als altres. Els companys ajuden a definir bé la pregunta. Per exemple, si la pregunta inicial era: Per què les plantes d´una part de la montanya són diferents de les altres?, després de parlar-ne (què són plantes? diferents en què?, a totes les montanyes?…), la pregunta final és: Com es poden comparar les cèl·lules de les plantes que són al cim de les Monument Mountains amb les que són al peu? Durant la setmana l´alumne anirà a recollir mostres de plantes, les analitzarà amb el microscopi, les dibuixarà i elaborarà una teoria per explicar el divendres.
2) Projecte individual artístic que dura un trimestre (7 setmanes), i també es fa els matins però a partir de la setmana 10, després d´haver fet els de ciències. Durant els matins es segueix la mateixa dinàmica que amb les ciències però ara ens centram en llengua i matemàtiques, que es consideren arts.
Llengua. Es formen clubs de lectura i cada grup llegeix un llibre, sobre els que fan una tertúlia literària i un producte que pot ser: redactar un final alternatiu, una peça de ficció basada en el llibre, etc…
Matemàtiques. Durant la primera setmana llegeixen Planilandia (Flatland, Edwin Abbot) i fan una tertúlia sobre per què les matemàtiques són un art. Després cada alumne tria una pregunta matemàtica que investiga durant una setmana i explica els divendres (ex: què és l´infinit, les matemàtiques del pòquer…) Per exemple, un alumne (o un equip) va elegir desenvolupar una fòrmula que pogués representar el creixement de la població d´elefants.
3) Projecte individual relacionat amb el talent de cadascú (ex: escriure una novel·la, construir un vaixell, composar una peça musical, fer cuina, fer una pel·lícula, fer una experimentació….). Tots els capvespres des de la primera fins la darrera setmana. Si és necessari surten del centre i fan feina amb un mentor (adult professional que els ensenya). Al final el presenten als companys, reben les seves crítiques i llavors fan una presentació pública amb audiències d´unes 80 persones adultes que també els avaluen. Per exemple, l´alumne que va investigar sobre cuina, va haver de cuinar pels 80 assistents.
4) Investigació en equip que té com a requisit tenir beneficis per a la societat. Les darreres tres setmanes. Dura tot el dia, tot el temps. Han d´elegir un problema de la comunitat (el seu poble o el món) per exemple: els problemes de l´educació, l´energia, la fam, l´aigua….) i proposar una solució.
Els alumnes no s’agrupen per edat sinó que cada grup està format per alumnes que aquí serien de 4t d´ESO, 1r i 2n de Batxillerat.
Els alumnes no s´agrupen per nivells. Els grups són el màxim d´heterogenis possibles: alumnes que aquí es considerarien de baix rendiment juntament amb altres d´altes capacitats.
El projecte dura un semestre. Dediquen la primera setmana a fer dinàmiques de grup, projectes breus (Quin és el propòsit de l´educació? Com has viscut l´escolarització fins ara? Què és el Independent project) i definir els objectius d´aprenentatge de cada alumne (quin serà el meu projecte personal?). L´objectiu és que els alumnes es faixin seva la idea.
El projecte es va iniciar el 2010 gràcies a la col·laboració entre un equip de directors i professors de secundària (Marianne Young, entre altres) i de la universitat (Sam Levin i altres). Van prendre la decisió després d’una llarga investigació sobre la motivació i l´aprenentatge. Va començar l´any 2010 amb 8 alumnes que feien les classes. Aquí hi trobareu l´explicació sobre els orígens del projecte feta pels alumnes i els professors.
Està molt ben valorat pels alumnes. Un d´ells diu que ha après més en tres mesos que al llarg de tota la seva escolarització.
Fonts emprades:
He trobat aquesta perla gràcies a un tweet de @ismaelpalacín on recomanava aquest article:
Ara que s´està treballant en el marc PISA sobre com ensenyar matemàtiques (proves 2012, que s´acompanyaran del marc el 2013) tenim la sort de comptar amb l´emergència de publicacions sobre el tema, unes publicacions que no fan més que validar la forma com ensenyen matemàtiques els grups de mestres que des de fa anys segueixen els seminaris de Claudi Alsina, Carlos Gallego, M. Antònia Canals, Sebastià Capella. Veure com exemple la web Sangakoo.
Una de les més interessants és la del professor de matemàtiques Bill Jackson a The daily Riff on conta que el seu interès va començar quan a uns tallers del TIMSS van comparar la forma com ensenyaven matemàtiques a Alemanya i els EUA amb Japó i Singapur.
Diu que tant a Alemanya com als EUA el mestre comença mostrant als alumnes com aplicar un procediment i llavors ells fan exercicis. En canvi al Japó el professor comença plantejant un problema. Després els estudiants l´han de resoldre compartint diferents estratègies per solucionar-lo. Els continguts matemàtics van emergint a mesura que es posen en comú aquestes estratègies. M´h a semblat interessant traduir-lo:
Me va impressionar veure com els meus alumnes s´ajustaven de ràpid a la nova metodologies i com s´hi enganxaven. Els hi començaven a agradar les matemàtiques. Fins i tot s´aplaudien uns als altres després de presentar les seves solucions!Això em va dur el 1999 a unir-me amb investigadors del Teachers College i una Japanese school a Greenwich, a dirigir un lesson study, un grup de mestres que parlen sobre com millorar les classes. I vaig viatjar a Japó.
Treballant amb els professors japonesos me´n vaig adonar de que hi havia tres motius pels quals eren bons:
(1) Tenien un nivell alt de coneixements conceptuals. Els seus professors de 1r grau sabien més del que jo sabia com a professor de 8è.
(2) Empraven llibres molt prims i senzills. Focalitzats en problemes.
(3) Contínuament es reunien per parlar sobre com millorar les seves classes.
Vaig començar a fer classes com ells però vaig adonar-me’n que els llibres de text sobrecarregats eren un problema. Això em va dur a estudiar els Primary Mathematics textbooks de Singapur. Eren prims i amb pocs temes tractats a fons i amb coherència. El 2000, vaig decidir adoptar els llibres de text de Singapur per primària . Després vam emprar els Primary Mathematics U.S. Edition. A Educació infantil, Earlybird Kindergarten Mathematics i als graus 7 i 8 New Elementary Mathematics.
Després d´adoptar els llibres de text de Singapur i combinar-los amb les nostres UD, va millorar l´ensenyament de les matemàtiques però vam adonar-nos que necessitàvem millorar els nostres coneixements matemàtics. Vam crear grups d´estudi de mestres per aprendre junts a resoldre problemes. Mai oblidaré aquell dia que un professor de sisè va dir: «Ho tenc!!!», tan content que semblava un fillet.
El 2008 vaig deixar l´escola per dedicar-me a la formació de mestres. Al meu districte (Scarsdale Public Schools) empren els llibres de Primary Mathematics Standards Edition , basat en el sistema de Singapur. Són un dels districtes que obtenen millors resultats PISA. Però res hauria millorat si professors, estudiants i pares no s´haguessin pres la resolució de problemes amb entusiasme, fent grups d´estudi compartits.
Bill Jackson (Math Helping Teacher)
Complementen molt bé l´escrit de Bill Jackson aquests dos vídeos sobre com ensenyar matemàtiques de TED TALKS:
¿Qué pasará con la programación por competencias?. Diferentes reacciones:
– INERTIA WORLD: Otra reforma vertical sin posibilidades de éxito.
– VIEJAS GLORIAS: esperemos a ver qué…. de momento pongamos cruces.
– INNOVADORES EPIDÉRMICOS: probemos, probemos…. pero…. uuuuuf, qué complicado…. mejor metámonos en el proyecto 2.0.
– INNOVADORES: una oportunidad para aprender a hacer mejores clases y disfrutar del trabajo.
Actualmente tenemos los suficientes conocimientos y estrategias como para que un centro avance, pero conocimientos y estrategias no bastan para ser competentes.
Ser competentes para mejorar depende también de algo que solemos pedir a los alumnos: motivación y capacidad de autoregulación. De que se genere un clima de mejora.
Sobre ello se reflexiona en la revista de la Universidad de Harvard donde se plantea cuáles son los problemas de ciencias sociales más difíciles de resolver, entre los cuales están: aunque sepamos cómo mejorar una institución ¿cómo saber si las personas responderán a la ideoneidad de las soluciones? ¿cómo se actualiza el conocimiento de la gente, cómo hacer que no persistan las ideas equivocadas? ¿cómo conseguir cambios en instituciones plurales con preferencias muy diversas de sus miembros y cómo conseguir que las decisiones sean las mejores para la gente?…..
Como dice Gimeno Sacristán en su último libro, una reforma vertical no puede consolidarse si no hay un proceso de apropiación por parte del centro.
Internet ofrece, día tras día, un amplio abanico de recursos para formarnos como docentes, para intercambiar opiniones, recursos y materiales cada vez más variados para el aula.
En la presentación que tienes a continuación se hace un recorrido por diferentes soportes, recursos y herramientas que están en la red y, a la vez, se dan orientaciones metodológicas sobre para qué utilizar cada uno de estos recursos siendo profesor-a y alumno-a.
Competents/ Gu Gai Gara/ Competentes 