En contra de les lectures obligatòries

¿Leerías igual si tuvieras que presentar un comentario, un trabajo o hacer un examen? Te gusta leer libros que no entiendes? Libros que no conectan con ningún pensamiento propio? Disfrutas leyendo libros obligatorios? ¿Te sientes bien si alguien te dice que no tienes suficiente nivel lector? Si tus respuestas son negativas, ¿por qué impones lecturas a tus alumnos?

Llegiries igual si després haguessis de fer un comentari, un treball o un examen? T´agrada llegir llibres que no entens? llibres que no connecten amb cap pensament que hagis tingut abans?  Prens gust llegir llibres obligatoris en un termini  sobre el que no decideixes res? Et sents bé si algu et diu que no tens nivell lector? Si les teves respostes són negatives,  per què imposes lectures obligatòries als teus alumnes?

Per què abandonen?

El temps destinat a les lectures obligatòries (i els seus subseqüents treballs, fitxes) a l’anàlisi gramatical i sintàctica, els deures,  i en alguns casos les classes de repàs o les activitats extraescolars impossibiliten disposar del temps i la  il·lusió necessaris per a  llegir per gust, un temps imprescindible per al cultiu del pensament propi i el silenci, per construir una visió pròpia de la vida i per viure en democràcia. El sistema educatiu actual impedeix que els futurs lectors tenguin  referents  (pares o mestres) que els  ensenyin  a seleccionar els llibres que podrien connectar amb la seva ànima lectora. Com diu Donalyn Miller: Què pretenem? Ensenyar llibres o ensenyar a llegir?

Interès en llegir fora d´escola. Nancy Ann Wartmann. Usborne Books.

Cliqueu sobre la imatge per veure la divertida interpretació d’Alison Bechdel.

L´argument principal

El principal argument en contra  és que la mateixa expressió lectures obligatòries ja és un oxímoron com manifesten aquestes dues adolescents lectores al seu bloc.  Si els adolescents les odien, si els suposats receptors dels grans beneficis MANIFESTEN el seu rebuig…. per què les seguim imposant?. La vertadera lectura és un diàleg amb el pensament  que  es fa per plaer. 

Mi hermano ahora mismo está leyendo en clase Tirante el Blanco, libro cansino y soporífero donde los haya. Mi hermano no lee habitualmente, y deberías verle pasando páginas como si en cada una de ellas le clavaran un puñal. ¿Cómo va a amar así la literatura, si sus primeros contactos son con libros de ese estilo? Me molesta y me cabrea, porque sé que habría mil libros que adoraría, pero cuando se lo menciono no quiere ni oír a hablar de leer. “Es aburrido” dice

Trobau encertat que un   alumne  d´ESO que no té hàbit lector tengui com a lectura obligatòria el Lazarillo de Tormes?. (Fragment extret  de José Luis Ibáñez)

 «Él tenía un arcaz viejo y cerrado con su llave, la cual traía atada con un agujeta del paletoque, y en viniendo el bodigo de la iglesia, por su mano era luego allí lanzado, y tornada a cerrar el arca«.

A qui beneficien? Només als alumnes que tenen una família darrera que els dóna suport. I els altres? Els altres es perden en un mar de paraules que no entenen.

Quines alternatives tenim?

Perdoneu-me que he pecat

L´escriptura creativa. Aquí ho explica Aitor Làzpita 

Fomentar la lectura lliure a altres moments, com el temps d´estudi assistit. És el que fa la professora Maria Pons Serra a l´Institut de Ferreries (Menorca). Ahir la vaig visitar.  Em va impressionar la feina que fa  lluitant contra els elements  per a fer arribar l´amor als llibres entre els adolescents. I ho està aconseguint!!! Llegir el seu bloc és una delícia. El recoman.

L´objecció de consciència. No pots evitar pensar en el que passaria si els bons professors tinguessin autonomia.

Feliç Sant Jordi  i bones lectures!

Fonts emprades: 

Alison Bechdel, Compulsory Reading

Daniel Pennac (1995), Com una novel·la

Donalyn Miller (2009):  The Book Whisperer