Com avaluar la comprensió lectora?

Si leer es pensar….¿Cómo sabemos que un alumno es un buen lector? ¿en qué nos fijamos?.

Ésta ha sido la pregunta inicial de un Seminario sobre estrategias de comprensión lectora. A partir de la pregunta hemos elaborado una base de orientación. Y a partir de la base de orientación, una secuencia didàctica. Ha sido un descubrimiento ver cómo la evaluación (de las estrategias de comprensión) estructuraba, sostenía y daba sentido al proceso de aprender y por tanto, a la práctica en el aula (la metodología), y no al revés, pues ha sido la evaluación (y especialmente la autoevaluación) la que nos ha permitido estar ahí para descubrir si sucedía algo interesante mientras se aprendía.

Seminari d´Estratègies de Comprensió Lectora. Gener 2013

Ja fa uns anys que el CEP de Menorca duu a terme un Seminari sobre docència compartida a l´aula coordinat per Elena Serra i Peggy Cuerva i format per una dotzena de mestres de diferents centres interessades en investigar  la pràctica (a la xarxa trobareu les mestres de Tramuntana: Jessica Moll i Maria del Mar Llompart… val la pena seguir-les)  Durant els dos darrers he tingut la sort de  participar-hi amb tres tallers sobre comprensió lectora, i sobretot, de conèixer-les millor!

Les sessions han tingut la següent estructura:

1. Autoanàlisi. Si llegir és pensar, en què ens fixem per saber si un alumne és un bon lector? Com avaluem la comprensió?. Intentem fer una primera base d´orientació.

2. Contrast. La comparem amb els indicadors de la rúbrica de comprensió lectora publicada conjuntament amb  Ángels Prat i Neus Sanmartí. A partir de la rúbrica definim un marc per donar resposta a les preguntes plantejades. Centrem l´atenció en les estratègies de comprensió.

3. Pràctica modelada i compartida de cadascuna de les estratègies de comprensió durant el seminari.

4. Aplicació a l´aula i avaluació de l´aplicació.

En què ens fixem per saber si un alumne comprèn críticament?

 La primera pregunta remetia a l’avaluació (no a la metodologia) entenent que l’avaluació (formativa i formadora) és el fil que guia i sosté el procés d’aprenentatge i la pràctica docent dins l’aula. La primera pregunta es va plantejar així:

Si  llegir és pensar, com ho fem per saber que un alumne comprèn?.

Les respostes inicials van ser: si sap respondre les preguntes no literals, si riu quan hi ha una ironia, si llegeix fluïdament….

Però com monitoritzem la seva capacitat per dialogar internament amb el text?

En aquest punt vam contrastar les respostes amb els indicadors de la rúbrica de comprensió lectora, especialment els referits a les 7 estratègies seleccionades.  Aquests indicadors es van presentar en forma d´imatges configurant un puzzle que les mestres van haver de muntar. Davant la complexitat de les estratègies, i després de fer una revisió bibliogràfica vam veure necessari acotar-les en set.

Una de les conclusions més interessants ha estat que treballant estratègies no només ha millorat la comprensió sinó la capacitat de raonament aplicable a totes les àrees, especialment les matemàtiques. En relació a les matemàtiques, una mestra, Antònia Bosch, va fer una experiència molt interessant sobre la que parlarem en un altre escrit.

En el dia a dia de l´aula una de les majors dificultats que ens trobam és com avaluar la comprensió lectora. Si llegir és pensar, si llegir no consisteix en dir el que està escrit, en decodificar (com donen a entendre les preguntes literals de les lectures dels llibres de text) sinó en un diàleg interior amb el text que permeti interpretar, fer inferències per comprendre rere les línies o encara més, per elaborar pensament propi i argumentar….

Si, per tant,  llegir és pensar, en quins indicadors s´ha de fixar el mestre per saber si l´alumne fa una lectura inferencial o crítica?. I  com aconseguir que els alumnes puguin autoavaluar la seva capacitat per monitoritzar la lectura i donar-se compte de quan perden el fil o no ho entenen?.