Com seleccionar els eixos vertebradors interdisciplinaris?

No és possible treballar les 8 CB a l´aula si no es redueixen continguts.  Cap mestre pot treballar a fons l´autoregulació que requereix la CAA o la  passió per la recerca de la CTID,  si no es fa una selecció prèvia de continguts clau. Ademés, el fet de que 6 de les 8 CB siguin interdisciplinàries, exigeix avançar vers la connexió entre àrees o encara millor,  aplicar projectes interdisciplinaris on els continguts de diferents àrees i les CB s´articulin entorn a preguntes clau que configurin el que alguns centres han anomenat eixos vertebradors del currículum.   Vegeu, per exemple, els eixos vertebradors de l´IES de Sils

Però el procés no és senzill, i molts centres es demanen com fer aquesta selecció de continguts. Si observam l’experiència dels  que han fet el procés, els eixos s ‘han definit a partir de tres fonts:

A)  Els conceptes clau dels models científics que sostenen els Blocs de continguts curriculars.  És imprescindible consultar les Orientacions per al Desplegament del Currículum publicats pel Departament d´Educació de Catalunya a partir de 2009.

Font: Orientacions per al Desplegament del currículum de ciències naturals a ESO

 B) Els  conceptes metadisciplinaris que són comuns als diversos models científics (de ciències socials, biologia, geologia…). Per exemple: Com es pot descriure tal fenòmen? Per què succeeix? Quines són les causes i conseqüències?  Quines serien les solucions? Què passaria si…? Aquests conceptes estan lligats a  les habilitats cognitivolingüístiques que mobilitzen les diferents tipologies textuals.

 

C) Finalment, els contextos PISA en l´avaluació de la Competència científica demanen situar aquests eixos vertebradors en situacions  de la vida real (personals, socials o globals).

Resumen en castellano. No es posible trabajar CCBB en el aula si no se reducen contenidos. Se propone definir los ejes vertebradores de los contenidos en torno a 3 elementos:

A) Los conceptos clave de los modelos científicos que sostienen los bloques de contenidos del currículum.

B) Los conceptos metadisciplinarios que conviene relacionar con las tipologías textuales con el fin de hacer efectivo el trabajo de la CCLAV en todas las áreas.

C) Los contextos PISA que exigen situar estos ejes vertebradores en la vida real (personal, social o global)

El Departament publicarà els continguts clau per treballar les CB

Una de bona. La Dir. Gral d´Educació Secundària (Teresa Pijoan) ha creat un grup de treball coordinat per Jaume Sarramona, professor de l´UAB que a finals de curs publicarà els continguts clau per treballar bé les CB a l´aula.  El grup està format per docents, professors universitaris i tècnics del Departament… tècnics?  hi deu haver inspectors?. El vídeo aquí.

Una de trista. Quan va venir a Andalussia el passat juny,  Andreas Schleicher,  el director de PISA va advertir que el problema principal del nostre currículum era l´excés de continguts. Un fet sobre el que els professors fa temps que alerten sense que des de l´Administració fins ara ningú hagués mogut un dit, cinc anys després de la LOE.  El currículum actual és un malson pels mestres, no només perquè hi ha massa continguts, estan fragmentats, i  es repeteixen a diferents matèries i cursos sinó perquè les CB s´hi han afegit com un pegat, fet que dificulta  integrar la transversalitat que les CB demanen i treballar a partir de situacions o problemes complexos si abans els centres no dediquen temps (ai, el temps!) a definir els continguts clau.

Una d´esperançadora. L´IES de Sils (Girona) no només s´ha adelantat a l´Administració, sinó que ho ha aplicat i ha obtingut uns excel·lents resultats. Una feina que els ha duit 16 anys i que ha suposat transformar les 22 UD mensuals que ha de fer un alumne en una de sola on s´hi han integrat les diferents matèries. Cada mes, un sol projecte interdisciplinari.  A la seva web s´hi troba el procés seguit. 

Actualment a Menorca dos centres estan fent el mateix procés. L´Escola pública de Sant Lluís (infantil i primària) i l´escola concertada dels salesians de Ciutadella (primària i secundària). La sensació que comparteixen és que s´està avançant per fer que el centre del currículum siguin els alumnes i no els continguts.

Resumen castellano

La Dir. Gral  d´Educació Secundària (Teresa Pijoan) ha creado un grupo de trabajo coordinado por Jaume Sarramona, profesor de la UAB que a finales de curso publicará los contenidos clave para trabajar bien las CCBB en el aula  . El vídeo aquí.  Otros centros en Catalunya ya se habían adelantado, como el IES DE SILS  (GIRONA). Actualmente en Menorca están siguiendo este mismo proceso dos centros. 

Webquest per aprendre a programar

Webquest per aprendre a programar, dissenyada per a  l’alumnat de Magisteri a la UIB

Autores: Carme Pinya, Míriam Montes, Maribel Pomar, Rosa Rosselló

 

La (nova) programació per tasques (CPNL)

Presentació enviada per Carme Bové (CPNL) on es defensa l’aprenentatge de la llengua a partir de tasques:

Bloc sobre programació del CPNL

Presentación de Felipe Zayas sobre la competencia linguística:

Diàleg interàrees a Batxillerat

L’IES públic Júlia Minguell de Badalona duu a terme una experiència excepcional des de fa 4 anys. El projecte DIÀLEG INTERÀREES, dissenyat per la professora de filosofia Joana Ferrer, i destinat als alumnes de 1r de Batxillerat, a través del qual no només es treballen diferents àrees sinó que es relaciona la reflexió filosòfica i científica amb la participació ciutadana . Recomanem aquest vídeo (del curs passat)

Allò que dóna excepcionalitat al projecte és:

• Haver destinat molt de temps a PENSAR abans de fer,  per aconseguir que els continguts de diferents àrees s´entrellacin a través de dos fils conductors:
  • BLOC 1. El coneixement humà com a paradigma d’interacció amb el món. La mirada científica del món, (el mètode científic), la simbolització (des de les matemàtiques i la llengua) i  la interacció entre mètode científic i mètode històric.
  • BLOC 2. Consciència i treball de ciutadania. La importància del treball en equip i en xarxa (representants del PEE i els SE), l´emergència de les xarxes TAC, models de dinamització i construcció d´un barri (comparació entre dues generacions), el treball de ciutadania com a projecte polític (representants municipals).
• Haver implicat no només una dotzena de professors de diferents àrees en la seva execució sinó també representants de la xarxa associativa i ciutadana de Badalona.
• Haver concebut cada sessió d’una manera totalment competencial. Els continguts es plantegen en forma d´una pregunta que vertebra la sessió i que porta a elaborar un producte o cas pràctic (participar en un debat online, elaborar el mateix escrit en llenguatge SMS i filosòfic, fer un projecte d’intervenció social…). Els productes elaborats es poden veure aquí.
• Haver emprat les TAC com a part de la seqüència didàctica. Treball col·laboratiu a través del Google docs, el cmap tools i les presentacions, el montatge de vídeos, la participació en una xarxa social.

Els resultats:

• La convicció dels alumnes de què han après quelcom que té sentit. Significatiu.
• La convicció del professorat de què estan creant un espai nou amb moltes possibilitats de futur. L’ambient de xarxa que s´ha creat entre el profesorat.

Dimensions i indicadors de les CB

Les dimensions (que a Catalunya també s´anomenen components o trets) de les CB són els grans blocs en els que es divideix una competència. Són les mateixes a primària que a secundària.

Las dimensiones son los grandes  bloques o ámbitos en los que se divide una competencia. Son iguales en primaria y en secundaria.

Tant el Departament d´Educació de Catalunya (al document Del Currículum a les Programacions), com el Departament del Govern Basc (en  Las Competencias Básicas en el sistema educativo de la CAPV), recomanen desglosar las CB en dimensions per després  derivar-hi les subcompetències amb els seus  indicadors d´avaluació.

Tanto el Departament d´Educació de Catalunya (en el documento Del Currículum a les Programacions), como el Departamento del Gobierno Vasco (en  Las Competencias Básicas en el sistema educativo de la CAPV), recomiendan desglosar las CCBB en dimensiones (que en Catalunya también se denominan components o trets de les CB) para después derivar de ellas las subcompetencias con sus indicadores de evaluación.

A la taula següent s´hi comparen les dimensions de diverses institucions. Cliqueu sobre la imatge per accedir al document complet. Es pot descarregar com una plantilla de google docs.

En la siguiente tabla se ha realizado una comparación entre las dimensiones de la Conselleria de les Illes Balears y las del Departament d´Educació de Catalunya, junto con las del Colegio Montserrat, que  publicaron unas tablas que contenían además los indicadores colocados en forma de rúbricas para cada competencia. Se puede descargar desde google docs.

Altres institucions que han publicat dimensions:

• CIREL (Catalunya)
• Dimensions elaborats per la Conselleria d´educació de les Illes Balears:

Descriptores del PROYECTO ATLÁNTIDA:

Ver este documento en Scribd

Programacions competencials de secundària (UOC)

Al bloc de l´assignatura Assessorament Curricular del Máster del Professorat d´Educació Secundària de la UOC, impartida per la professora Sabina Redondo Fernández,  s´hi troben recollides les programacions interdisciplinàries que han realitzat els seus alumnes. Cliqueu sobre la imatge per accedir-hi.

Com programen al centre Jacint Verdaguer?

Josep Maria Esteve, fins ara director del centre JACINT VERDAGUER,  explica com a les seves programacions on els continguts i les competències es relacionen interdisciplinàriament, tenen una prioritat cabdal la metodologia i l’organitzacio del temps (treball cooperatiu, sistemàtic -individual- i 3r -explicacions-).

El Centre Jacint Verdaguer, és un centre públic (infantil, primaria, ESO) situat a Sant Sadurní d´Anoia, que fa 14 anys obtenia els pitjors resultats de la comarca i que actualment és un referent per altres. Amb un 15% de l´alumnat nouvingut, han aconseguit una millora en els resultats d´un 100%. La seva tasca educativa ha influit en la reducció de l´atur al poble. Veure una  presentació amb fotos.

¿Cómo plantear buenas preguntas?

Sin conocimiento no hay competencias.

Durante las fantásticas 3as Jornadas de WQ (6/marzo/2010) Neus Sanmartí  destacó la importancia de encontrar  buenas preguntas para estimular el conocimiento  que permite movilizar las competencias(y no transmitir-reproducir información sin más).

Puso un ejemplo. Preguntas sobre el ciclo del agua NO RELEVANTES para construir conocimiento.

Son preguntas reproductivas (no estimulan el razonamiento,  no hacen pensar)

• ¿Cuándo apareció el agua sobre la Tierra?
• ¿Cómo se forma una nube?
• ¿Cuáles son los diferentes estados del agua?.

PREGUNTAS RELEVANTES. Preguntas que podemos utilizar para la motivación inicial, para ayudar a plantear el problema:

• ¿Por qué no aumenta el agua del mar si constantemente llega agua de los ríos?
  
• ¿El agua que bebían los dinosaurios es la misma que bebemos nosotros?
• ¿Por qué tenemos que ahorrar agua si no se acaba nunca?

PREGUNTAS RELEVANTES para CONSTRUIR CONOCIMIENTO:

• ¿Dónde se almacena el agua en la naturaleza?
• ¿Cómo cambia de un almacén a otro?
• ¿Qué es lo que hace posible el cambio?
• ¿Qué es lo que dificulta que este cambio sea sostenible?

Una vez terminada la conferencia muchos de los asistentes nos preguntábamos cómo acertar en las preguntas que planteamos a los alumnos.

¿Existen herramientas que nos puedan ayudar?. Existen.

Páginas como THINK TANK de 4teachers.org pueden ser de gran ayuda, puesto que ofrecen un banco de preguntas organizado por temas.

Por ejemplo, relacionadas con el ciclo del agua:

La web permite ir refinando la búsqueda:

Exemples de propostes didàctiques de la Xarxa CB

La web CURRÍCULUM i ORGANITZACIÓ del Departament d´Educació conté un directori amb exemples de propostes didàctiques de secundària i de primària elaborades per la Xarxa de CB. Durant el curs passat van programar activitats on relacionaven la CCLAV amb diferents matèries, la major part són de secundària. Durant aquest curs treballaran la CAA.

També s´hi troben algunes propostes en forma de projecte, com  APRENDRE A EMPRENDRE, per a 4t d´ESO o aquesta per primària, de la que val la pena llegir en detall la seqüència didàctica: