El Departament publicarà els continguts clau per treballar les CB

Una de bona. La Dir. Gral d´Educació Secundària (Teresa Pijoan) ha creat un grup de treball coordinat per Jaume Sarramona, professor de l´UAB que a finals de curs publicarà els continguts clau per treballar bé les CB a l´aula.  El grup està format per docents, professors universitaris i tècnics del Departament… tècnics?  hi deu haver inspectors?. El vídeo aquí.

Una de trista. Quan va venir a Andalussia el passat juny,  Andreas Schleicher,  el director de PISA va advertir que el problema principal del nostre currículum era l´excés de continguts. Un fet sobre el que els professors fa temps que alerten sense que des de l´Administració fins ara ningú hagués mogut un dit, cinc anys després de la LOE.  El currículum actual és un malson pels mestres, no només perquè hi ha massa continguts, estan fragmentats, i  es repeteixen a diferents matèries i cursos sinó perquè les CB s´hi han afegit com un pegat, fet que dificulta  integrar la transversalitat que les CB demanen i treballar a partir de situacions o problemes complexos si abans els centres no dediquen temps (ai, el temps!) a definir els continguts clau.

Una d´esperançadora. L´IES de Sils (Girona) no només s´ha adelantat a l´Administració, sinó que ho ha aplicat i ha obtingut uns excel·lents resultats. Una feina que els ha duit 16 anys i que ha suposat transformar les 22 UD mensuals que ha de fer un alumne en una de sola on s´hi han integrat les diferents matèries. Cada mes, un sol projecte interdisciplinari.  A la seva web s´hi troba el procés seguit. 

Actualment a Menorca dos centres estan fent el mateix procés. L´Escola pública de Sant Lluís (infantil i primària) i l´escola concertada dels salesians de Ciutadella (primària i secundària). La sensació que comparteixen és que s´està avançant per fer que el centre del currículum siguin els alumnes i no els continguts.

Resumen castellano

La Dir. Gral  d´Educació Secundària (Teresa Pijoan) ha creado un grupo de trabajo coordinado por Jaume Sarramona, profesor de la UAB que a finales de curso publicará los contenidos clave para trabajar bien las CCBB en el aula  . El vídeo aquí.  Otros centros en Catalunya ya se habían adelantado, como el IES DE SILS  (GIRONA). Actualmente en Menorca están siguiendo este mismo proceso dos centros. 

Propuestas para trabajar la competencia lingüística en todas las áreas

En la siguiente presentación mi compañera Begoña Iturgaitz y yo misma hemos  recopilado ideas y propuestas para trabajar la competencia lingüística  en todas las áreas curriculares.

Componentes metodológicos y organizativos derivados de las CCBB

Las CCBB contienen un alto porcentaje de  componentes metodológicos y organizativos. La siguiente ficha de trabajo está diseñada para ayudar a los Claustros a llegar a acuerdos en relación a éstos componentes derivados de las CCBB, de forma que les permite no sólo saber cuáles ya aplican y cuáles no, sinó también cómo diseñar un plan de futuro para aplicarlos y evaluarlos.

Les CB tenen un alt percentatge de components metodològics i organitzatius. El següent full de treball està dissenyat per ajudar als Claustres a arribar a acords en els enfocaments metodològics derivats de les CB, de forma que els permet no només saber quins ja apliquen i quins voldrien aplicar, sinó també com dissenyar un pla de futur per aplicar-los i avaluar-los.

 

View this document on Scribd

View this document on Scribd

La (nova) programació per tasques (CPNL)

Presentació enviada per Carme Bové (CPNL) on es defensa l’aprenentatge de la llengua a partir de tasques:

Bloc sobre programació del CPNL

Presentación de Felipe Zayas sobre la competencia linguística:

Educació per competències: del currículum a l´aula

Sessions formatives organitzades pels SERVEIS EDUCATIUS DEL VALLÈS OCCIDENTAL. Cliqueu sobre la imatge.

Diàleg interàrees a Batxillerat

L’IES públic Júlia Minguell de Badalona duu a terme una experiència excepcional des de fa 4 anys. El projecte DIÀLEG INTERÀREES, dissenyat per la professora de filosofia Joana Ferrer, i destinat als alumnes de 1r de Batxillerat, a través del qual no només es treballen diferents àrees sinó que es relaciona la reflexió filosòfica i científica amb la participació ciutadana . Recomanem aquest vídeo (del curs passat)

Allò que dóna excepcionalitat al projecte és:

• Haver destinat molt de temps a PENSAR abans de fer,  per aconseguir que els continguts de diferents àrees s´entrellacin a través de dos fils conductors:
  • BLOC 1. El coneixement humà com a paradigma d’interacció amb el món. La mirada científica del món, (el mètode científic), la simbolització (des de les matemàtiques i la llengua) i  la interacció entre mètode científic i mètode històric.
  • BLOC 2. Consciència i treball de ciutadania. La importància del treball en equip i en xarxa (representants del PEE i els SE), l´emergència de les xarxes TAC, models de dinamització i construcció d´un barri (comparació entre dues generacions), el treball de ciutadania com a projecte polític (representants municipals).
• Haver implicat no només una dotzena de professors de diferents àrees en la seva execució sinó també representants de la xarxa associativa i ciutadana de Badalona.
• Haver concebut cada sessió d’una manera totalment competencial. Els continguts es plantegen en forma d´una pregunta que vertebra la sessió i que porta a elaborar un producte o cas pràctic (participar en un debat online, elaborar el mateix escrit en llenguatge SMS i filosòfic, fer un projecte d’intervenció social…). Els productes elaborats es poden veure aquí.
• Haver emprat les TAC com a part de la seqüència didàctica. Treball col·laboratiu a través del Google docs, el cmap tools i les presentacions, el montatge de vídeos, la participació en una xarxa social.

Els resultats:

• La convicció dels alumnes de què han après quelcom que té sentit. Significatiu.
• La convicció del professorat de què estan creant un espai nou amb moltes possibilitats de futur. L’ambient de xarxa que s´ha creat entre el profesorat.

Dimensions i indicadors de les CB

Les dimensions (que a Catalunya també s´anomenen components o trets) de les CB són els grans blocs en els que es divideix una competència. Són les mateixes a primària que a secundària.

Las dimensiones son los grandes  bloques o ámbitos en los que se divide una competencia. Son iguales en primaria y en secundaria.

Tant el Departament d´Educació de Catalunya (al document Del Currículum a les Programacions), com el Departament del Govern Basc (en  Las Competencias Básicas en el sistema educativo de la CAPV), recomanen desglosar las CB en dimensions per després  derivar-hi les subcompetències amb els seus  indicadors d´avaluació.

Tanto el Departament d´Educació de Catalunya (en el documento Del Currículum a les Programacions), como el Departamento del Gobierno Vasco (en  Las Competencias Básicas en el sistema educativo de la CAPV), recomiendan desglosar las CCBB en dimensiones (que en Catalunya también se denominan components o trets de les CB) para después derivar de ellas las subcompetencias con sus indicadores de evaluación.

A la taula següent s´hi comparen les dimensions de diverses institucions. Cliqueu sobre la imatge per accedir al document complet. Es pot descarregar com una plantilla de google docs.

En la siguiente tabla se ha realizado una comparación entre las dimensiones de la Conselleria de les Illes Balears y las del Departament d´Educació de Catalunya, junto con las del Colegio Montserrat, que  publicaron unas tablas que contenían además los indicadores colocados en forma de rúbricas para cada competencia. Se puede descargar desde google docs.

Altres institucions que han publicat dimensions:

• CIREL (Catalunya)
• Dimensions elaborats per la Conselleria d´educació de les Illes Balears:

Descriptores del PROYECTO ATLÁNTIDA:

View this document on Scribd

Com incorporar les CB al PROJECTE EDUCATIU?

El juliol passat, Joan Teixidó i  la Xarxa CB, van publicar  un document imprescindible per orientar el procés a seguir hora d´incorporar les CB al projecte educatiu. Es pot descarregar  en pdf.

Recomanem especialment  les pàgs 10-14

Competència lingüística i ciències socials

Com treballar la competència lingüística a través de les ciències socials?

El Departament d´Educació proposa seguir una seqüència didàctica lligada a les següents tipologies lingüístiques:

• La descripció, que explicita  els elements que caracteritzen un fet o fenomen social.
• L’explicació, que exposa  les causes i conseqüències dels fets, fenòmens o situacions.
• La justificació, que aporta les raons i explicacions de les ciències socials a la interpretació d’un fet o fenomen.
• La interpretació, que permet atribuir un significat propi als fets i problemes socials i una manera d’entendre el món.
• L’argumentació, que tracta de fer valer la pròpia interpretació sobre un problema social mitjançant arguments forts, adequats i suficients i amb la finalitat de modificar l’estat d’opinió d’altres.

Un exemple:

Gràfics i informació extreta del document

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRÍCULUM DE CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA A ESO,

publicada per la D.G. d´Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d´Educació (Catalunya),

Competencia cultural i artística (Ramón Domènech)