Per on començar?

A la major part de centres hi ha moltes ganes de treballar per aconseguir que els alumnes aprenguin millor i per tenir sensació d´avanç professional. Però al mateix temps hi ha dubtes sobre per on i com començar la millora.

Per on començar?.

• Per a Chris Kennedy (superintendent-coordinador de les escoles del districte de  West Vancouver a Canadà) els factors claus són l´Avaluació (autoregulació), la Metodologia (Inquiry, investigar a partir de preguntes) i la CTID (Technology).
• Per a Neus Sanmartí, la millora depèn de quatre elements, Comunicació, Organització, Continguts i Avaluació, que a les Illes anomenem humorísticament la COCA, en contraposició a la COCU (Concreció Curricular) que ens demanen els inspectors.
• Per a Peter Senge, el factor clau és comptar amb una Organització que promogui l´autoavaluació de la tasca docent perquè  La capacitat de qüestionar-se a sí mateixes és el que fa evolucionar les organitzacions. (les seves 5 disciplines: Domini personal, models mentals, visió compartida, aprenentatge en equip, i pensar en sistemes).

Per acabar-ho d´arreglar,  les respostes de les  diferents administracions educatives tampoc han estat unívoques. Mentre a algunes CCAA s´han fomentat l´elaboració de Plans de Millora relacionats  amb la CL i la CTID, en altres l´accent s´ha posat sobre millores curriculars i organitzatives a través de l´elaboració de la CoCu, les programacions didàctiques o les d´aula.

En què quedem idò?

Una bona resposta és la que dóna Richard Elmore, professor de la Harvard School of Education,  a Instructional rounds in education. (Harvard University Press, 2009), on defensa que comencis per on comencis, centra´t en allò que passa a l´aula. Què fa l´alumne, què fa el mestre, quina és la tasca, i que ell anomena  l´Instructional Core. Entre altres motius, perquè a allò-que- passa-a- l´aula és a l´únic lloc on els elements curriculars i organitzatius anteriors s´hi donen alhora.