Ara que s´està treballant en el marc PISA sobre com ensenyar matemàtiques (proves 2012, que s´acompanyaran del marc el 2013) tenim la sort de comptar amb l´emergència de publicacions sobre el tema, unes publicacions que no fan més que validar la forma com ensenyen matemàtiques els grups de mestres que des de fa anys segueixen els seminaris de Claudi Alsina, Carlos Gallego, M. Antònia Canals, Sebastià Capella. Veure com exemple la web Sangakoo.
Una de les més interessants és la del professor de matemàtiques Bill Jackson a The daily Riff on conta que el seu interès va començar quan a uns tallers del TIMSS van comparar la forma com ensenyaven matemàtiques a Alemanya i els EUA amb Japó i Singapur.
Diu que tant a Alemanya com als EUA el mestre comença mostrant als alumnes com aplicar un procediment i llavors ells fan exercicis. En canvi al Japó el professor comença plantejant un problema. Després els estudiants l´han de resoldre compartint diferents estratègies per solucionar-lo. Els continguts matemàtics van emergint a mesura que es posen en comú aquestes estratègies. M´h a semblat interessant traduir-lo:
Me va impressionar veure com els meus alumnes s´ajustaven de ràpid a la nova metodologies i com s´hi enganxaven. Els hi començaven a agradar les matemàtiques. Fins i tot s´aplaudien uns als altres després de presentar les seves solucions! Això em va dur el 1999 a unir-me amb investigadors del Teachers College i una Japanese school a Greenwich, a dirigir un lesson study, un grup de mestres que parlen sobre com millorar les classes. I vaig viatjar a Japó.
Treballant amb els professors japonesos me´n vaig adonar de que hi havia tres motius pels quals eren bons:
(1) Tenien un nivell alt de coneixements conceptuals. Els seus professors de 1r grau sabien més del que jo sabia com a professor de 8è.
(2) Empraven llibres molt prims i senzills. Focalitzats en problemes.
(3) Contínuament es reunien per parlar sobre com millorar les seves classes.
Vaig començar a fer classes com ells però vaig adonar-me’n que els llibres de text sobrecarregats eren un problema. Això em va dur a estudiar els Primary Mathematics textbooks de Singapur. Eren prims i amb pocs temes tractats a fons i amb coherència. El 2000, vaig decidir adoptar els llibres de text de Singapur per primària . Després vam emprar els Primary Mathematics U.S. Edition. A Educació infantil, Earlybird Kindergarten Mathematics i als graus 7 i 8 New Elementary Mathematics.
Després d´adoptar els llibres de text de Singapur i combinar-los amb les nostres UD, va millorar l´ensenyament de les matemàtiques però vam adonar-nos que necessitàvem millorar els nostres coneixements matemàtics. Vam crear grups d´estudi de mestres per aprendre junts a resoldre problemes. Mai oblidaré aquell dia que un professor de sisè va dir: “Ho tenc!!!”, tan content que semblava un fillet.
El 2008 vaig deixar l´escola per dedicar-me a la formació de mestres. Al meu districte (Scarsdale Public Schools) empren els llibres de Primary Mathematics Standards Edition , basat en el sistema de Singapur. Són un dels districtes que obtenen millors resultats PISA. Però res hauria millorat si professors, estudiants i pares no s´haguessin pres la resolució de problemes amb entusiasme, fent grups d´estudi compartits.
Bill Jackson (Math Helping Teacher)
Complementen molt bé l´escrit de Bill Jackson aquests dos vídeos sobre com ensenyar matemàtiques de TED TALKS:
També aquest de Conrad Wolfram. Com ensenyar matemàtiques als nens?
