Idees per a planificar i revisar un text descriptiu

Al següent PPT hi trobareu algunes idees i recursos per  treballar a l´aula la planificació i revisió dels textos descriptius emprant organitzadors gràfics, bases d´orientació i rúbriques.

Les rúbriques i bases d´orientació provenen de l´IES Badia del Vallès, a través de  la professora Neus Sanmartí que ha estat la seva formadora aquests últims cursos.  La lectura de l´article on expliquen el seu procés de millora a través de la formació és imprescindible i estimulant. 

Pel que fa als textos descriptius, trobareu més  idees i materials a PINTEREST.

El Departament publicarà els continguts clau per treballar les CB

Una de bona. La Dir. Gral d´Educació Secundària (Teresa Pijoan) ha creat un grup de treball coordinat per Jaume Sarramona, professor de l´UAB que a finals de curs publicarà els continguts clau per treballar bé les CB a l´aula.  El grup està format per docents, professors universitaris i tècnics del Departament… tècnics?  hi deu haver inspectors?. El vídeo aquí.

Una de trista. Quan va venir a Andalussia el passat juny,  Andreas Schleicher,  el director de PISA va advertir que el problema principal del nostre currículum era l´excés de continguts. Un fet sobre el que els professors fa temps que alerten sense que des de l´Administració fins ara ningú hagués mogut un dit, cinc anys després de la LOE.  El currículum actual és un malson pels mestres, no només perquè hi ha massa continguts, estan fragmentats, i  es repeteixen a diferents matèries i cursos sinó perquè les CB s´hi han afegit com un pegat, fet que dificulta  integrar la transversalitat que les CB demanen i treballar a partir de situacions o problemes complexos si abans els centres no dediquen temps (ai, el temps!) a definir els continguts clau.

Una d´esperançadora. L´IES de Sils (Girona) no només s´ha adelantat a l´Administració, sinó que ho ha aplicat i ha obtingut uns excel·lents resultats. Una feina que els ha duit 16 anys i que ha suposat transformar les 22 UD mensuals que ha de fer un alumne en una de sola on s´hi han integrat les diferents matèries. Cada mes, un sol projecte interdisciplinari.  A la seva web s´hi troba el procés seguit. 

Actualment a Menorca dos centres estan fent el mateix procés. L´Escola pública de Sant Lluís (infantil i primària) i l´escola concertada dels salesians de Ciutadella (primària i secundària). La sensació que comparteixen és que s´està avançant per fer que el centre del currículum siguin els alumnes i no els continguts.

Resumen castellano

La Dir. Gral  d´Educació Secundària (Teresa Pijoan) ha creado un grupo de trabajo coordinado por Jaume Sarramona, profesor de la UAB que a finales de curso publicará los contenidos clave para trabajar bien las CCBB en el aula  . El vídeo aquí.  Otros centros en Catalunya ya se habían adelantado, como el IES DE SILS  (GIRONA). Actualmente en Menorca están siguiendo este mismo proceso dos centros. 

1ª setmana. Llistes per a la coavaluació docent

Aletvina Khabibova

L´ús de les llistes d´auto i coavaluació per a docents (checklists) durant la 1ª setmana de classe és molt útil per compartir estils i crear un bon clima.  El procés és:

El uso de las listas de auto y coevaluación para docentes durante la 1ª semana es muy útil para compartir estilos y crear un buen clima. El proceso es: 

1. Dissenyar objectius i activitats per les primeres setmanes de classe.
2. Elaborar una llista d´autoavaluació a partir de les de baix.
3. Aplicar a l´aula.
4. Establir un horari per observar-nos uns als altres i coavaluar-nos, ni que sigui 15 min.

Ja us contarem l´experiència dels centres que ho estan fent ara mateix.

1. Diseñar obj y actividades para las 1as semanas 
2. Elaborar lista de evaluación docente. Establecer horario coevaluación. 
3. Aplicar en el aula
4. Coevaluarnos y autoevaluarnos con una de estas listas (abajo) o crear una propia. Ya os contaremos la experiencia de los centros que lo están aplicando ahora

Llista d’autoavaluació de la Xarxa de CB

Lista de autoevaluación de la Xarxa de CCBB de Catalunya

Dir. Gral. Ed Bàsica i Batx de Catalunya. Sobre estratègies d´ensenyament/aprenentatge i la CAA. Primer hi ha una introducció i després una llista d´avaluació i un qüestionari molt complet!.

Dir. Gral. Ed Bàsica i Batx de Catalunya. Estrategias de enseñanza/aprendizaje y uso de la CAA. Consta de: introducción, lista de autoevaluación y cuestionario. 

Indicadores de evaluación para el profesorado

Delegación Territorial de Educación de Soria. Modelo de evaluación de la práctica de la función docente. Indicadors elaborats conjuntament per part dels directors dels centres públics i la Delegació Territorial…. a veure si n´aprenem un poc!

Llista d´autoavaluació per al mestre

(primera setmana de classe)

1. Tenc entusiasme?
2. L´organització  facilitarà l´aprenentatge cooperatiu?
3. He preparat dinàmiques per crear un bon clima d´aula i per conèixer-nos millor tant mestre-alumnes com alumnes-alumnes?
4. La CL i la CTID estaran integrades dins totes les àrees?
5. Compartirem les expectatives del curs?
6. Puc resumir en 5 paraules allò més important que aprendrem?
7. Saben com seran avaluats? Fomentaré una avaluació formadora? Diversificaré les eines d´avaluació?
8. Transformaré els continguts en tasques contextualitzades? Com ho faré per recollir els punts de vista dels alumnes?
9. Parlarem sobre com ha de ser l’estructura d´una classe perquè els alumnes tenguin ganes de tornar?
10. Iniciarem el camí per definir el PLE personal dels alumnes i lligar-lo amb el seu portafoli?

Adaptació de Guida Al·lès a partir de: University of Nebraska, The most important day. Starting well.

1. ¿Tengo entusiasmo?
2. ¿La organización del aula facilitará el aprendizaje cooperativo?
3. ¿He preparado dinámicas para crear un buen clima y para conocernos mejor tanto maestro-alumnos como alumnos-alumnos? 
4. ¿La CL i la CTID estaran integradas en todas las áreas?
5. ¿Compartiremos las expectativas del curso?
6. ¿Puedo resumir en 5 palabras lo más importante que aprenderemos?
7. ¿Los alumnos saben cómo serán evaluados? ¿Fomentaré una evaluación formadora?
8. ¿Diversificaré los instrumentos de evaluación?  
9. ¿Transformaré los contenidos en tareas  contextualizadas? ¿cómo recogeré los puntos de vista de los alumnos?
10. ¿Acordaremos la estructura de las clases para que los alumnos tengan ganas de volver? 
11. ¿Definiremos el PLE de los alumnos ligado al portafolio?

Adaptació de Guida Al·lès a partir de: University of Nebraska, The most important day. Starting well.

10 estratègies per matar la motivació de l´alumnat. 

Resum extret de Fran Iglesias: 

1. Empra només el llibre de text perquè creguin que el coneixement és limitat.
2. Posa-lis les presentacions de l´editorial per fer la classe  entretinguda amb les TIC.
3. Dóna-lit tot roegadet perquè l´aprenentatge no sigui un repte.
4. Avalua´ls amb exàmens, no importa que s´oblidin al cap de poc, així no tindran l´estúpida idea de que els coneixements s´interrelacionen.
5. Demana-lis feines de COPIAR-AFERRAR. Que els faixin a ma perquè els hi costi esforç, i que no vagin a Google amb preguntes de recerca.
6. Posa-lis molts deures, no sigui cosa que els hi sobri temps per pensar.
7. Explica els continguts de forma descontextualitzada, no sigui cosa que se´ls desperti l´interès.
8. Ignora allò que ja saben, que ja els interessa, allò que succeeix al món. Que sàpiguen qui comanda aquí.
9. Prohibit fer feina amb projectes i menys interdisciplinaris.
10. Ignora la psicopedagogia, que són botxeries. Tu ja vas anar a escola i ja saps com va la cosa.

¿Cuál seria tu lista? Quina seria la teva llista?

Educació per competències: del currículum a l´aula

Sessions formatives organitzades pels SERVEIS EDUCATIUS DEL VALLÈS OCCIDENTAL. Cliqueu sobre la imatge.

Diàleg interàrees a Batxillerat

L’IES públic Júlia Minguell de Badalona duu a terme una experiència excepcional des de fa 4 anys. El projecte DIÀLEG INTERÀREES, dissenyat per la professora de filosofia Joana Ferrer, i destinat als alumnes de 1r de Batxillerat, a través del qual no només es treballen diferents àrees sinó que es relaciona la reflexió filosòfica i científica amb la participació ciutadana . Recomanem aquest vídeo (del curs passat)

Allò que dóna excepcionalitat al projecte és:

• Haver destinat molt de temps a PENSAR abans de fer,  per aconseguir que els continguts de diferents àrees s´entrellacin a través de dos fils conductors:
  • BLOC 1. El coneixement humà com a paradigma d’interacció amb el món. La mirada científica del món, (el mètode científic), la simbolització (des de les matemàtiques i la llengua) i  la interacció entre mètode científic i mètode històric.
  • BLOC 2. Consciència i treball de ciutadania. La importància del treball en equip i en xarxa (representants del PEE i els SE), l´emergència de les xarxes TAC, models de dinamització i construcció d´un barri (comparació entre dues generacions), el treball de ciutadania com a projecte polític (representants municipals).
• Haver implicat no només una dotzena de professors de diferents àrees en la seva execució sinó també representants de la xarxa associativa i ciutadana de Badalona.
• Haver concebut cada sessió d’una manera totalment competencial. Els continguts es plantegen en forma d´una pregunta que vertebra la sessió i que porta a elaborar un producte o cas pràctic (participar en un debat online, elaborar el mateix escrit en llenguatge SMS i filosòfic, fer un projecte d’intervenció social…). Els productes elaborats es poden veure aquí.
• Haver emprat les TAC com a part de la seqüència didàctica. Treball col·laboratiu a través del Google docs, el cmap tools i les presentacions, el montatge de vídeos, la participació en una xarxa social.

Els resultats:

• La convicció dels alumnes de què han après quelcom que té sentit. Significatiu.
• La convicció del professorat de què estan creant un espai nou amb moltes possibilitats de futur. L’ambient de xarxa que s´ha creat entre el profesorat.

Com treballem les conferències?

Primària

Presentació de l´Escola  Margarita Florit de Ciutadella (Menorca) elaborada per  Pere Alzina.

En el cas següent (AulasTIC, Asturias, Segundo Fidalgo) les conferències són la part final d´un projecte, que inclou també una investigació i la presentació d´un llibre (entre altres activitats). La idea d´introduir les conferències als PT prové de Célestin Freinet.

Competència oral a secundària

Cómo trabajar la competencia oral en todas las áreas de secundaria.Consejería de Educación de Navarra.

Argumentar para debatir en todas las áreas.  Conté indicadors d´avaluació i propostes d´activitats.

Font: Bibliotecas Escolares de Navarra

Pels mestres. Com fer una bona conferència.

Per fer classes, per preparar l’exposició oral de les oposicions, o per fer una conferència…..aquesta presentació d’Alberto de Vega i Eduardo S. de la Fuente recomanada per Jordi Adell és una de les millors que conec. Ben documentada i dissenyada. Rius i aprens. Jerry Seinfeld (traduït al castellà) aporta també 18 consells per fer una exposició oral amb power point.

Com programen al centre Jacint Verdaguer?

Josep Maria Esteve, fins ara director del centre JACINT VERDAGUER,  explica com a les seves programacions on els continguts i les competències es relacionen interdisciplinàriament, tenen una prioritat cabdal la metodologia i l’organitzacio del temps (treball cooperatiu, sistemàtic -individual- i 3r -explicacions-).

El Centre Jacint Verdaguer, és un centre públic (infantil, primaria, ESO) situat a Sant Sadurní d´Anoia, que fa 14 anys obtenia els pitjors resultats de la comarca i que actualment és un referent per altres. Amb un 15% de l´alumnat nouvingut, han aconseguit una millora en els resultats d´un 100%. La seva tasca educativa ha influit en la reducció de l´atur al poble. Veure una  presentació amb fotos.

Cambios en la organización del tiempo

En la siguiente presentación se han recopilado ejemplos sobre cómo algunos centros de primaria y secundaria han reorganizado sus horarios para enseñar de forma interdisciplinaria, combinando contenidos y competencias a través de proyectos de aula globales que plantean situaciones-problema que permiten movilizar conocimientos, habilidades y valores, y por tanto practicar competencias.

AGRADECERÍAMOS EL ENVÍO DE MÁS EJEMPLOS DE OTROS CENTROS donde se estén llevando a cabo experiencias similares.

¿Es posible el cambio en los centros?

¿Son exportables las experiencias de cambio de algunos centros?

¿Qué condiciones deben darse para crear aulas apasionadas? Si lo que hace avanzar las organizaciones es la capacidad de cuestionarse a sí mismas,  ¿es posible cambiar la organización de espacios y tiempos sin gestionar de forma diferente el factor humano, sin gestionar mejor el conocimiento?

A partir del artículo de COMPETENTES sobre dos experiencias educativas de cambio (Col·legi Montserrat y Centre Jacint Verdaguer) se ha armado una discusión interesante en el bloc eduideas sobre si estos modelos  son exportables. ¿Cuál es vuestra opinión?.

Peter Senge propone otro factor que en nuestro país trabajan las comunidades de aprendizaje como apuntaba Ana Basterra:  la gestión del conocimiento de los alumnos.  Por qué las escuelas parecen ser instituciones difíciles de cambiar? La escuela de la era industrial tiene puntos ciegos estructurales…. ¿por qué?…. éstos se deben a que la única persona que podría hablar de cómo está funcionando el sistema total, es la persona que no tiene voz ni poder alguno para aportar una retroinformación significativa que podría producir cambios. Esa persona es el estudiante.

El estudiante ve todas las clases, el estrés en el hogar, los mensajes conflictivos de los medios… sabe cuándo es excesiva la carga de trabajo o el respeto demasiado bajo. Pero no tienen poder ni posición en el sistema…. La verdadera esperanza de un proceso de cambio está en los estudiantes. A ellos les apasiona hacer que las escuelas funcionen; están conectados con el futuro en una forma en que no lo están los adultos. Tienen imaginación y están pidiendo a gritos que se les haga responsables de su ambiente.

En cursiva, Senge, P., Escuelas que aprenden, editorial norma, Colombia, 2006

(Senge dará una videoconferencia en las Jornadas de buenas pràcticas del Col·legi Montserrat de BCN)

Tiempo, espacio y competencias

Si las competencias sugieren la  integración de contenidos y la interdisciplinariedad, así como la combinación de varias tipologías de trabajo (trabajo cooperativo, sistemático y tres R),  ¿cómo organizar el horario en secundaria donde  el tiempo está compartimentado por asignaturas?. ¿Qué hacer con el espacio?.

El tiempo

En el Col·legi Montserrat (Barcelona) y en el centro Jacint Verdaguer (Sant Sadurní), han optado por la programación de proyectos interdisciplinarios. En el Jacint Verdaguer, la distribución del tiempo es la siguiente:

• 50% Trabajo cooperativo. Ver vídeo: EL TRENCACLOSQUES.
• 25%, Trabajo sistemático. Plan de trabajo individual
• 25%, Clases magistrales (Tres R: Writing, reading, arithmetics)

Centre Jacint Verdaguer

El espacio

Para facilitar el trabajo autónomo en los tres espacios, en el Col·legi Montserrat (Barcelona) se ha creado el AULA SIGLO XXI (4º ESO), uniendo dos aulas en una (con dos profesores) y con tres espacios: la fuente (trabajo cooperativo), la cueva (trabajo individua) y el fuego (clases magistrales)

Ver fotos del aula siglo XXI del Col·legi Montserrat

La alegría de aprender

Ya se han inscrito 500 personas a las JORNADAS SOBRE BUENAS PRÁCTICAS DOCENTES organizadas por este colegio los días 23 y 24 de octubre, unas Jornadas de referencia abiertas a quien desee aprender y disfrutar de enseñar.

Todavía quedas algunas plazas:

Inscripción

Información sobre las Jornadas