Competències bàsiques (Núria Alart)

Veure més presentacions de Núria Alart a slideshare

Com programar ciències socials a ESO? (2ª part). La seqüenciació dels continguts.

Extret del document

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRÍCULUM DE CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA A ESO,

publicada per la D.G. d´Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d´Educació (Catalunya),

Programar per competències atorga al professorat una gran  flexibilitat.

Decisió dels Departaments. Com seqüenciar els continguts?

Competencia digital

ver programa y horarios

Competencia docente

Un video de Núria Alart

Com programar ciències socials a ESO? (Iª part)

Recomanem vivament la lectura del  document ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRÍCULUM DE CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA A ESO, publicat per la D.G. d´Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d´Educació (Catalunya),   ELABORAT amb cura i amor,  i que recull la bellesa, fondària i utilitat del que s´ha publicat fins ara sobre competències. Un document que no mereix dormir dins un calaix sinó ser llegit, discutit, passejat i emprat. Destaquem les idees principals (en cursiva, cites textuals):

Els resultats d’aprenentatge són millors si hi ha hagut una bona coordinació entre el professorat, per ajudar l’alumnat a mobilitzar els coneixements de què disposa davant de situacions generades en contextos
diferents d’on s’han après….. També és molt important seleccionar els continguts que donin una millor resposta a la formació d’una ciutadania activa.

Cal dissenyar activitats d’ensenyament i d’avaluació basades
en pràctiques, experiències i vivències que permetin a l’alumnat adquirir valors. Els alumnes autònoms són els que  són capaços de fer-se preguntes, de detectar  incoherències  i de trobar camins per superar-les. Per tant, els centres han de programar no únicament els continguts d’aprenentatge, sinó també les maneres com s’ensenya a aprendre a l’alumnat.

S’haurien d’evitar els problemes o preguntes que no generin un dubte real. Per exemple,
es pot treballar el tema de la Grècia clàssica des d’un enfocament tradicional, a partir
d’informacions que identifiquin les característiques de la civilització i del sistema polític,
econòmic o social que es va desenvolupar. En canvi, una altra forma de presentar
l’estudi  és a través de la problematització: per què els grecs van
arribar a les costes de l’Empordà? De què en som deutors? Quina ha estat la seva
herència?

Un altre exemple podria ser la descripció de l’efecte hivernacle: per què les geleres de les muntanyes
estan retrocedint? Què fa que els icebergs estiguin reduint el seu volum?

Agraïm a Àngel Garcia (CCOO- Ensenyament) l’avís sobre la publicació del document.

Dos formas de programar competencias

La primera vía  propone relacionar cada descriptor con contenidos, habilidades, actitudes y estrategias. Se usaba en los modelos iniciales.  La presentación PROGRAMACIÓN Y EVALUACIÓN POR COMPETENCIAS BÁSICAS  de Jesús Cabrerizo, profesor de la UNED) es un ejemplo. Propone definir 10 descriptores por cb (como el de la imagen) y trabajar uno de cada cb al mes. En total 80 descriptores por curso.

Esta forma de programar, en nuestra modesta opinión, tiene sus inconvenientes:

1. Parte de contenidos y no de tareas/preguntas situadas en un contexto.
2. Encierra el conocimiento en áreas, cuando las ccbb piden un tratamiento más interdisciplinar.
3. Complica la tarea de programar, pues exige a los maestros una tarea ingente y poco práctica.
4. Si no se acompaña de cambios metodológicos es difícil nada cambie por mucho que se diseccionen habilidades, valores y estrategias.
5. Es más efectivo ligar  estrategias  y habilidades a los criterios de evaluación,  y los valores a  la secuencia didáctica y  la forma de organizar el aula (trabajo cooperativo).

En la misma línea se encuentra el documento word de Julia Rubio sobre COMO HACER LA PROGRAMACIÓN ANUAL DE UN ÁREA.

Resulta más práctica la forma como programa el quipo docente del Col·legi Montserrat (Barcelona, clicar sobre la imagen), similar a la que propone Xavier Vilella (Grup de Pràctica Reflexiva) por poner dos ejemplos que coinciden en simplificar el asunto ligando las competencias a los criterios de evaluación y las actividades más que a los objetivos:

Conferencia de Ángel Pérez sobre competencias

Conferencia del 11/11/2008

Visto en el bloc de Alfonso Armada.

Es más interesante la primera parte, por las preguntas que plantea:

• ¿Por qué si el Proyecto DeSeCo fue revisado y firmado por el gobierno en 2000 (PP) no oímos hablar de competencias hasta mucho más tarde, mientras en otros países estaban trabajando intensamente sobre el tema?.
• ¿Por qué el término competencias?
• ¿Por qué hoy es  insatisfactorio el proceso de enseñanza-aprendizaje?